Gir neoreformista?

Fora del poder hi fa molt de fred, glaça. Molts dels que ara es troben sota zero varen gaudir durant bastant temps, més de vint anys, de l’escalf del Govern. Alguns d’ells varen créixer políticament a l’ombra d’un gran president que, precisament per ser gran, els protegia de les fuetades de la intempèrie; ho aconseguí fins que va decidir marxar. Avui, dos anys després del canvi polític a Catalunya, els nous convergents comencen a tenir les mans fredes. Els Homs, els Madí, els Oriol Pujol i tota la nova generació que envolta Artur Mas veuen com l’equip de Maragall aguanta ferm. I, és clar, es desesperen perquè els vaticinis apocalíptics d’una ensulsiada tripartita no es compleixen. Així hem pogut veure com el principal grup de l’oposició ha protagonitzat sense rubor un viatge discursiu que l’ha dut des del més dur radicalisme verbal, ratllant la crispació, fins a insinuar un neoreformisme amb vocació espanyola. Hi fa fred, fora del poder, molt de fred, i el glaç ha aturat el primer cop, la inflamació, a causa de la pèrdua del Govern. Calia reaccionar. A hores d’ara CiU s’ha adonat que un nou pacte amb el PP esdevé indigerible, impossible. Artur Mas, i la seva gent, perceben com Zapatero gaudeix d’un sòlid suport electoral a Catalunya, i li fan l’ullet. Ho fan intentant recuperar la centralitat perduda i ho expressen titllant de radicals la gent d’ERC. Per reblar el clau, en el programa de TVE 59 segundos el líder convergent es mostra disposat a facilitar la governabilitat d’Espanya. Què passa aquí? Molt senzill, fora del Govern hi fa fred, i els aspirants a manar posen a punt la maquinària i el guió per afrontar els nous escenaris. No fos cas que en Duran Lleida s’avancés i volgués fer el paper que no va aconseguir de fer en Miquel Roca. Malgrat tot, en Miquel era de CDC i no d’Unió. Gira el món...