El regal d’Any Nou

Hom acostuma a pensar que les festes de Nadal són sinònim de germanor i harmonia, de bons desitjos per al nou any que s’aproxima. Però potser enguany, pels volts del dia dels Sants Innocents, assistirem a un festival de notícies contradictòries, filtracions interessades i valoracions diverses. Per què? Molt senzill: en el tradicional avet penja el paquet de l’Estatut. Tothom hi haurà dit la seva sobre el que cal fer, com cal reunir-se i si és bo, o no, flexibilitzar posicions. A hores d’ara la veritat és que damunt la taula no sols hi ha el text del nou Estatut, també hi ha un ventall de possibles futurs d’escenaris polítics. S’hi troben no sols els interessos del país sinó també els càlculs de curta volada de més d’un aspirant a ser més del que ja és. Aquest és el principal perill del nou Estatut. La seva complexitat no rau sols en l’aprovació dels articles, ni en els continguts -que també-, sinó en el paper de cada actor protagonista en l’escenificació política final. Un Estatut de retorn a Catalunya embolicat amb el fracàs és un regal que només té un beneficiari, el PP, i un conjunt de perdedors: tots els altres. No voldria ser malpensat, però potser valdrà la pena esvair les sospites que aixequen els intransigents. Aquells que, agafant-se a la defensa estricta i literal del text aprovat pel Parlament, insinuen que qualsevol petit retoc és una traïció. No fan un bon servei al país. Corren temps difícils per a l’èpica. Al meu entendre els veritables patriotes són aquells que, sense ser presoners de les paraules, aconsegueixen el màxim del que és possible; en el nostre cas, l’Estatut pot ser un mesurador del grau de rellevància i responsabilitat dels nostres líders. CiU va capitalitzar en benefici propi el tram final de discussió de text estatutari dut a Madrid. Ara no s’hi val aprofitar-se’n de nou. Ens hi juguem molt!