Els estels estatutaris

Ja els ho deia fa uns dies: arribarà Any Nou i tothom hi haurà dit la seva sobre l’Estatut, el que cal fer, com cal reunir-se i si convé moure peça o flexibilitzar posicions... Però no hi haurà res de nou sota el tebi sol d’hivern. Tocarà ser pacients, perquè tot sembla indicar que encara queden mesos de debat i llargues sessions de pactes i negociació. Encara no ha arribat l’hora de poder dir que l’Estatut és al sac i ben lligat. I com que la cosa requereix el seu temps, podríem -per exemple- reflexionar un xic i respondre’ns a preguntes com ara: Trobarem una ocasió millor per aprovar un Estatut tan ambiciós com l’actual? Si l’actual projecte fracassa, seria fàcil tornar a aconseguir un acord de partida amb un consens parlamentari del 90%? És evident que no. Estem davant d’una oportunitat excepcional que cal aprofitar amb intel·ligència. Ja n’hi ha prou de fer-se l’estret o l’enfadós intentant surar més que els altres, peti qui peti. És l’hora de la responsabilitat i de saber mesurar el que interessa al país en el seu conjunt. Aparquem la passió per la foto i la competició entre en Mas i en Duran. Cal reconèixer que CiU ha dut fins avui el tempo de les negociacions estatutàries amb habilitat i un punt de suspens sobre la intenció del seu vot. CiU ha aconseguit, així, birlar el protagonisme mediàtic a altres grups parlamentaris; però això ja és història. Ara arriba l’hora de la veritat. Ara cal desar la recerca de l’èxit mediàtic per aconseguir l’èxit polític. Fóra convenient que les negociacions pendents es reprenguessin sense soroll, discretament. Evitant el secretisme -d’acord- però impedint l’allau de declaracions dels qui –mancats d’espai de projecció o de govern- pugnen per fer el paper d’Estels de Nadal Estatutari marcant el camí a seguir als Reis de l’Orient.