Miquel Roca: de senyor se’n ve de mena...

Fa uns 10 anys que Miquel Roca va deixar la primera línia de la política. El meu partit, i jo mateix, criticàvem ferotgement les seves propostes polítiques no només pel que deia sinó també perquè era un gran adversari, un contrincant de talla què calia fer front no fos cas que ens esgarrapés massa vots sociovergents...

Avui es dedica amb cos i ànima a l’advocacia i publica regularment articles a La Vanguàrdia. Cal llegir-los. Per què? Doncs perquè ho fa des d’un mirador particular sustentat sobre pilars fets d’experiència i sobre els secrets de “l’ofici”. El seu article d’avui retrata magistralment les maldats del PP en utilitzar mesquinament la lletra de la Constitució.

L’he seguit a TV3 en la entrevista d’en Cuní. Ha deixat anar algunes píndoles que subscric totalment, per exemple:

- El país rutlla molt més be del que sembla però la gent desitja que ens preocupem també dels continguts, d’allò que importa.

- El món econòmic desitja estabilitat i per això vol l’acord de l’Estatut.

- La Constitució és una “música” més que una lletra... Jo seria molt prudent en tocar-la.

- Ens en sortirem.

En els temps que corren i amb el magma polític actual trobem a faltar tipus de la talla d’en Roca. Aquest home no té res a veure amb els xicotets talibanitzats alimentats a l’ombra de l’anterior govern de CiU i és que... de senyor se’n ve de mena.