Barcelona la desitjada III

Us recomano rellegir la República... de Plató, és clar

Barcelona ha viscut durant aquestes dues darreres dècades la seva millor etapa com a ciutat. Ara fa goig. Al front d’ella i del seu govern municipal s’han consolidat governs progressistes i d’esquerres. Fins el dia d’avui les coalicions han funcionat prou bé, amb les seves corresponents crisis com és lògic, però sempre en base a un discurs global optimista i amb un substrat ciutadà basat en la confiança i un cert orgull de ciutat.

Als barcelonins no els hi agrada el pessimisme, ni la gent que s’afirma, no sobre les seves idees, sinó sobre la negació dels altres. La ciutat funciona, té èxit. Tots ho sabem i alhora desitgem que rutlli encara millor, que corregeixi defectes, que millori en civisme, en autoritat ben entesa. És clar que sí. Però els projectes polítics, la singularització partidària es construeix sobre elements positius, sobre propostes. Els que no ho fan així sembla que estiguin desproveïts d’idees pròpies, buits. Malament rai quan a les balances del discurs la negació pesa el triple que l’afirmació i que el projecte.

Cada cop esdevé més difícil governar ciutats europees com Barcelona en aquest inici de segle. Hem de ser conscients de què els canvis socials, econòmics i tecnològics ens situen davant de reptes espectaculars. És més, venen temps complexes que caldrà administrar amb saviesa i intel·ligència. La saviesa no la dóna el marketing, ni els caps de gabinet, ni els fotomatons particulars. És fruit del treball de molta gent de diferents generacions i d’una bona sedimentació. La saviesa no rau mai en la negació gratuïta dels altres. Per tot això fóra bo rellegir a Plató i comprendre el seu “Mite de la Caverna”.