Sobre el PP

Rajoy ha aterrat a Catalunya per donar suport a Piqué com a candidat a la presidència de la Generalitat. L’objectiu dels populars és diàfan: impedir que els socialistes governin, intentar sumar una majoria alternativa amb CiU. La història es repeteix. Ambdues forces somien tornar a l’aritmètica parlamentària de l’etapa 1996-2003. Però, compte! Els temps han canviat i el PP a Catalunya ja no és percebut tan sols com una força política conservadora, sinó com el principal enemic de tot allò que han plantejat la majoria de les forces polítiques del Parlament. És percebut per molts ciutadans com el causant dels desencontres i la mala imatge que tenim a la resta d’Espanya. Al PP se’l veu darrere dels boicots als productes del país, de la recollida de signatures i de les manifestacions multitudinàries contra l’Estatut. Tothom sap que són ells els qui han enviat l’Estatut al Constitucional. Malgrat aquesta llosa, en Josep Piqué s’ha llançat a una frenètica carrera per sortir de les turbulències a què està sotmès. El fitxatge de Montserrat Nebrera és una prova d’aquest intent de rentat d’imatge que -com explicava en un diari Toni Soler- tindrà efectes col·laterals. Els populars perden una de les poques veus externes disposada a defensar les seves polítiques. Doncs bé, al PP li urgeix resituar-se, aparèixer en una posició més centrada. La intel·ligent jugada d’en Piqué d’oferir-se amb exigències a Artur Mas és hàbil. Tant és així que compromet CiU fins a l’extrem que ha obligat Duran a dir que no es deixarà condicionar ni ara ni després de les eleccions. Però no siguem ingenus. Tothom sap que en aquests ambients de la dreta uns i altres es necessiten i que, conseqüentment, CiU posarà en marxa el seu nacionalisme instrumental anant del bracet amb el PP.

Article que m'han publicat al setmanari Actual