Til·la als barroers

S’acosta el dia primer de novembre, i amb ell les eleccions. Fins ara, l’absència de continguts programàtics i de propostes polítiques serioses ha estat una constant, i en certa mesura, era normal que fos així. Ningú vol mostrar les seves cartes ni comprometre excessivament el seu joc abans d’hora. Els programes electorals estan pensats per anar desgranant-los lentament, per oferir-los en forma d’episodis didàctics de fàcil digestió, per adobar-los amb píndoles magistrals amb l’ànim i la intenció d’engrescar el personal perquè vagi a votar. Doncs bé, cal que ens felicitem tots plegats. Aquesta darrera setmana el PSC ha fet públic el contingut inicial de les seves propostes, i CiU ha mostrat la partitura i la música que pensa tocar. Cal que ens felicitem, entre altres coses, perquè el que no pot succeir és que els ciutadans hagin de suportar debats televisats com el que va tenir lloc al programa Àgora de TV3 que condueix en Ramon Rovira. Allí, un David Madí gens homologable amb la tradicional cultura política de què ha fet gala CiU durant els darrers anys, va protagonitzar una agra polèmica exempta de tot tipus d’interès ciutadà. Una polèmica d’aquelles que allunyen la gent de les coses públiques. Un debat d’aquells que generen sensacions de fàstic i el mal humor de l’audiència. Intentar destruir de forma barroera la imatge dels adversaris pot esdevenir un inconscient exercici d’autodestrucció. Els ciutadans no es mereixen això. Ara que ja tenim programes polítics damunt la taula, cal contrastar-los i estudiar-los. Trobem també coincidències. Montilla i Mas parlen de rigor, eficàcia i orgull ciutadà. Tothom –excepte el PP- diu que cal desenvolupar els continguts de l’Estatut. Doncs som-hi. Obrin joc, senyors! I... til·la als barroers.

Article que m'han publicat al setmanari Actual