Una llei especial

El nou govern de Catalunya que presideix José Montilla no vol perdre el temps. L’executiu ja ha enviat un bon paquet de lleis de caire social al Parlament, alhora que anunciava inversions importants en equipaments per a la gent gran, educació, etc. Paral·lelament a aquesta dinàmica governamental, hi ha altres aspectes que poden contribuir a augmentar la qualitat de la nostra democràcia. En aquest sentit la gestió dels mitjans de comunicació de titularitat pública ha estat, i continua sent, una de les assignatures pendents. Al llarg dels darrers anys el desig de molts ha estat sempre tenir el control governamental de la ràdio i televisió públiques. En canvi, el desig d’altres ha estat la desgovernamentalització i la gestió professional d’aquests ens públics. Així les coses, la decisió de Montilla i Tresserras de suggerir la represa dels treballs al voltant de la llei de la CCRTV esdevé una notícia excel·lent. Excel·lent no només per la decisió política en si, sinó també perquè els grups que donen suport al govern s’han autoimposat acabar els seus treballs a mitjan mes de febrer. Ningú no entendria l’ajornament i la dilatació del debat sine die. La ciutadania mereix uns mitjans de comunicació públics plurals, i independents del poder polític. La nova llei no ha de ser un repartiment d’espais de poder. Els seus continguts han d’assentar les bases del correcte finançament econòmic de l’ens, alhora que han de garantir un servei públic de qualitat. Amb la llei de la CCRTV el govern té davant seu un repte. La reforma ha de situar-nos en un estadi de despartidització de difícil retorn. Això vol dir legislar i optar clarament per la professionalització. D’acord, però també s’ha d’aconseguir la complicitat dels treballadors de la comunicació per arribar a la meta desitjada.

Article que m'han publicat al setmanari Actual