Patètic Trias

El cas d'en Xavier Trias és patètic. Tant se val amb qui, com i quan. Ell, el que vol, és conquerir a qualsevol preu l'alcaldia de Barcelona, peti qui peti. Ara s'insinua fins i tot a l'antisistema Imma Mayol. No ho aconseguirà, ja ho veuran. Perquè té peus de fang i el seu propi discurs el posa en evidència. Vegem: quan l'alcalde Hereu era un jove estudiant de primer de carrera, els diaris del país ja ens obsequiaven amb les fotografies de l'actual candidat convergent exercint de cortesà al Pati dels Tarongers. Recordin també que quan en Xavier Trias emprava diners públics per fer estudis i enquestes d'ús partidari per conèixer els punts febles del senyor Maragall, l'alcalde Hereu era tan sols un treballador qualificat del Port de Barcelona. Quan l'alcalde Hereu va trepitjar per primera vegada l'Ajuntament, el senyor Trias iniciava ja el seu periple pactista -mai ningú va votar tants cops amb el PP com ell- amb la gent del president Aznar. Amics meus, cadascú té la seva història i el seu passat. En Trias és un polític de retorn, gastat, amortitzat. Els socialistes han modulat el seu missatge polític amb el pas del temps i han renovat els seus candidats quan les circumstàncies ho han fet necessari. En Trias és el paradigma de la congelació i de la centrifugació vers el cementiri d'elefants convergents que és el grup municipal nacionalista a l'Ajuntament de Barcelona.

Article que m'han publicat a e-noticies