Combinats

Fa un parell de dies, davant l’escalada de crispació que tutela el PP, un articulista es preguntava quina era l’acció més encertada a seguir per part dels demòcrates. En situava dos damunt la taula. Una, respondre amb les mateixes armes, contestar amb virulència qualsevol atac dels conservadors espanyols. L’altra, asseure’s i esperar que el seny de la gent i l’acció del govern imposin la seva lògica deixant així al descobert les veritables raons de personatges com Zaplana o Acebes. A mi, personalment, m’agraden els combinats “made in Boadas”. No hi cosa més reconfortant, i estimulant, que un combinat ben proporcionat i sàviament agitat; això si, fet a base de productes de bona qualitat. El Govern s’ha d’explicar millor, és obvi, i fer-ho bé i pedagògicament. Els que creiem en un estat de les autonomies fort, dins una Europa federal, hem de dir la nostra, tot posant de relleu que estem patint les conseqüències d’una reencarnació del Movimiento Nacional. I l’anomenada societat civil que es mobilitza per les causes justes, per la pau i contra les guerres, ha de dir també la seva i exposar el seu criteri. Quan un col·lectiu humà, o un partit polític, intenta esberlar la cohesió d’un país i la seva convivència pacífica, hom està en el dret i l’obligació –no fer-ho és de covards- d’assenyalar amb el dit els culpables. Compte! Uns ho són per acció i altres poden ser-ho per omissió.