El blog d'en Joan Ferran

27.2.07

Depressió, independència?


Ahir vaig participar en el debat de TV3 que dirigeix en Ramon Rovira, Àgora, junt amb Montserrat Nebrera (PP), Dolors Camats (IC), Antonio Robles (C), Quico Homs (CiU) i Xavier Vendrell (ERC). Vàrem polemitzar gairebé sobre tot allò que és diví i que és humà.

Però vistes les circumstàncies crec que ja ha arribat l’hora de dir les coses clares i sense embuts. Aquest xicot d’ERC, en Vendrell, argumenta poc, no fa debat. Sembla un veterinari que recepta a totes les malalties i problemes una sola medicina. Quina? Ja s’ho poden imaginar, molt senzill: independència. Independència per guarir el mal de cap, independència pel mal de queixal, independència per disminuir el forat de la capa d’ozó i l’emissió de CO2... Potser caldrà dir a més d’un que això de la independència és una trampa saducea, que el sistema és mundial i global, que en ple segle XXI les receptes del XVIII i XIX no funcionen, que la fragmentació dels Estats és perillosa, que... i que caram! Que no volem ser ni Kosovo ni Montenegro. Ara bé, dit això a Catalunya uns quants volem bastir un autogovern sòlid que sigui proper als ciutadans i fer-ho dins d’una Espanya federal i plural que contribueixi a la construcció d’una Europa capaç de vèncer les desigualtats. Volem fer costat a tot allò de progressista –i realista- que sigui capaç de generar la societat moderna. Acostar l’Administració al ciutadà facilita la participació política i no és sinònim de fragmentació ad infinitum.


A dia d’avui Catalunya ha de vèncer dues derives amb efectes perversos. A saber: la victimista que encarna CiU i que ens vol contagiar la seva depressió, i la que recepta xarops independentistes per guarir tots els mals que afecten al món. Governar és tocar de peus a terra i impulsar en positiu tot allò que és tangible i possible. Cal fer-ho amb ambició però també cal deixar al calaix les propostes de verbalisme estèril i el derrotisme.


Article publicat a e-noticies