Mas i les empentes

Mas, la mà i les empentes

L’eminent catedràtic de dret constitucional, Javier Pérez Royo, explicava ahir a les planes de El Periodico que la prova del nou del caràcter democràtic d’un partit és l’acceptació de la derrota i que, en l’actualitat, el PP encara no l’havia superat. Cert. La recusació del magistrat del Tribunal Constitucional, Pablo Pérez Tremps, ha estat la darrera mostra de què el PP encara no ha superat el disgust, el trauma, de les eleccions del 14M. La ràbia acumulada pels conservadors és tanta que sospitem que aquesta no serà la darrera jugada amb males arts. Però ,dit això, hi ha també altra gent a l’oposició –més dialogant, educada i pacífica, ho reconec- que tampoc se n’adona del nou moment històric que ens toca viure. Artur Mas declarava ahir que el president Montilla no li donava la mà si no empentes per treure CiU del consens estatutari. No sabem qui aconsella el líder convergent ni qui l’incita a posar cara d’empipat. El Govern de la Generalitat ha ofert a tots els grups parlamentaris una plataforma, un Consell, a on tractar la negociació del desenvolupament estatutari abans d’anar a Madrid. Per què CiU rebutja això? Potser algun “estratega” ha fet un càlcul interessat, i veient l’enrenou orquestrat pel PP pretén aprofitar-se? Situar-se al capdavant de la manifestació cridant i gesticulant més que ningú està molt vist. Amics meus, ara això no toca. Ara convé conduir la nau sense renúncies però amb saviesa.