Farts del PP

D’ençà la seva derrota a les urnes tot just farà ara tres anys, el Partit Popular se les pensa totes per tal d’erosionar i fer caure el govern de José Luís Rodríguez Zapatero. Això no és nou. Al llarg de dècades la política de les dretes espanyoles –sovint també de la catalana- ha estat sustentada sobre un reguitzell de suposades situacions extremes, teòricament susceptibles d’esberlar l’Estat o perjudicar la nació. Fa uns anys els dimonis eren les esquerres i els seus afanys igualitaristes. Enguany les bèsties a maleir són els indesitjables nacionalismes perifèrics, el terrorisme i la suposada actitud pusil·lànime dels socialistes. Diàleg, per a ells, és sinònim de traïció i els acords polítics devenen una venda a baix preu de la sobirania nacional. Lamentable tot plegat. Però la cirereta del pastís rau avui sobre el mon judicial. La recusació de Pablo Pérez Tremps és una decisió insòlita fruit d’una perversa manipulació política. L’estratègia del PP contra el govern Zapatero, i l’Estatut d’Autonomia, no s’atura enlloc. Els populars volen condicionar l’acció del Poder Judicial sense tenir en compte que, aquest fet, pot tenir conseqüències catrastófiques per la credibilitat democràtica. Més d’un irresponsable està atiant el malhumor i la ràbia de la ciutadania i aquesta comença ja a estar farta.