Els símptomes d'una crisi de lideratge es poden percebre de múltiples i variades maneres. En moltes ocasions qui pretén exercir de líder s'adona que la seva imatge genera rebuig, desconfiança o prepotència. Altres vegades constata les dificultats perquè el seu missatge agafi entre la ciutadania i sigui comprensible.
D'un temps ençà, la imatge i els missatges de CiU no passen per un bon moment. Es difuminen. Un dia en Duran diu que vol entrar al govern del PSOE i hores després en Puig, o en Madí, es plantegen engendrar una moguda transversal amb personatges tan pintorescs com en Joan Carretero. Però, ai las!, enmig d'aquest desgavell comunicatiu i d'aquesta manca de nord algú pensa en tot allò que hi ha desat en el rebost de la casa. I aquest algú decideix fer sortir a la palestra de nou Jordi Pujol com si la seva flaira fos nova. "Vuelve el hombre", com deia la publicitat d'un perfum masculí. L'expresident, en declaracions a Catalunya Ràdio i en articles a La Vanguardia, li endossa un parell de cleques al govern central, al PP i a Montilla, i així la capacitat opositora de CiU torna a reviscolar. Potser ha fet diana i ha molestat els adversaris, d'acord, però la devaluació d'en Mas i de la seva gent, la seva incapacitat de dir res de nou, ha esdevingut una escandalosa evidència.
Article publicat a e-noticies
<< Home