Menjar rapid ...

Fast food parlamentari

Ahir, en Francesc Vendrell, portaveu parlamentari del PP a Catalunya es lamentava de la lentitud de l’aprovació o rebuig de les resolucions parlamentàries resultants de debats i interpel·lacions. Argüia que un tema discutit en Plenari trigava més de quinze dies en prendre forma de moció i poder així ser votada. En Vendrell potser té raó, quinze dies són molts dies i els temes poden perdre actualitat o refredar-se però, dit això, si un dona una simple ullada als continguts i temàtiques que situen damunt la taula, tant el PP com CiU, es sorprendrà per la manca d’originalitat i creativitat d’allò exposat. Avui el President Montilla, i el seu Govern, hauran de respondre un munt de preguntes dels grups opositors. Quines? Doncs les de sempre: infrastructures, mossos, valoració de l’actualitat política, etc. Si ens prenem la molèstia de repassar els plens de fa un, dos o tres mesos, veurem com els temes i les intervencions es repeteixen una i una altra vegada de manera sistemàtica. En Francesc Vendrell demana diligència parlamentària i aquest fet l’honora però, fora bo també que hi afegís a la seva reivindicació la voluntat d’impulsar creativitat a la tasca dels diputats opositors. Per fer què? Doncs per parlar de molts altres temes –no necessàriament problemàtics o negatius- de l’agenda política i governamental que també interessen als ciutadans.L’afany d’erosionar, per la via ràpida, al Govern genera un fast food parlamentari en base a un menú reduït. Tal com van les coses i, atès els alts índex d’abstenció, a l’oposició també cal exigir-li un cert punt de creativitat i innovació. No s’hi val cantar sempre les mateixes cançonetes, avorreixen