CONVERSES CIUTADANES
Les terrasses d’estiu donen per molt. La gent seu, veu, xerra i diu la seva. A la fresca es parla de tot. Fins i tot d’allò que alguns no paren de dir que no interessa als ciutadans. Doncs bé, sense voler, vaig escoltar els comentaris fets en veu alta d’un parell de matrimonis que seien a prop de la meva taula. Discutien alegrement i en varen donar a pensar un parell de frases que varen deixar anar, com qui no vol la cosa. Deia un d’ells:
-En Mas i la seva colls desitgen que en Zapatero, o en Rajoy, tant se val, guanyin per majoria absoluta.
-Per què ho dius? Preguntava l’altra.
-Està claríssim -responia el primer- Així s’estalviaria la papereta d’haver de pactar amb un d’ells, de passada fot a en Duran i, així, té les mans lliures per fer la seva sense problemes i condicionants afegits.
Però la saviesa popular no s’aturava, seguia en marxa. El tercer contertulià, que havia estat callat fins aquell moment, va deixar anar amb ironia i despreocupació:
-Aquí, l’únic que vol que a tots els vagi justet és en Duran. Es l’única manera en què esdevindrà imprescindible i necessari, i el preu del seu suport ja sabem quin és: ser ministre de les Espanyes.
Doncs ja veuen vostès com està el pati vist des de la terrassa d’un cafè, a la fresca.
A partir d’ara en Mas i en Duran ens explicaran mil aventures.Si, però tothom intueix que desitgen, per Espanya, escenaris i resultats electorals diferents. Els seus interessos no son coincidents. I compte! En Jordi Pujol ens avisa de que el seu fill té fusta i vocació de patriota.
Mentre tant en Lluís Recoder triomfa que triomfaràs.
<< Home