EL DEBAT I CATALUNYA

Un amic -bon professional dels mitjans de comunicació i que segueix la política catalana- em deia, referint-se al debat de política general que té lloc a Madrid:

“quant menys es parli de Catalunya en el debat, millor pels catalans” i afegia “sempre que hem aconseguit coses importants ha estat com a resultat de bones polítiques però, sobretot mercè a la discreció”. I potser té raó. Potser el que Catalunya necessita és desplegar l’Estatut eficaçment i sense soroll. Potser sí però, no està de més que el president Rodríguez Zapatero hagi destacat en el seu discurs la bondat de les reformes estatutàries i la seva constitucionalitat. De tant en tant convé recordar, a tort i a dret, que amb un altre govern a Espanya l’Estatut no hagués estat possible i també que, un hipotètic triomf del PP implicaria una regressió en el terreny autonòmic. Òbviament totes les opcions polítiques són respectables però, unes fan una aposta clara per modernitzar l’Estat i avançar en l’autogovern, i altres no. Diuen que el debat entre Rajoy i ZP està farcit d’interessos electoralistes. Doncs sí, i què? Com molt bé diu en Daniel Arasa –president del Grup d’Entitats Catalanes de la Família-:

“benvinguts els dos mil cinc-cents euros per cada nou infant nascut a Catalunya per que la mesura pot ser electoralista però, és positiva”.

En un altre ordre de coses, posats a triar, els catalans saben que amb un futur govern presidit per Zapatero l’Estatut està garantit i que amb Rajoy tocaria lluitar i patir. No som ingenus sabem també que, en alguns seients de la dreta, s’hi troben encara cervells reptilians.