DURAN.......ET MATARAN

Duran i el vudú

Que quedi clar, ho sabem. El problema no és en Josep Antoni Duran i Lleida. Alguns ens volen fer creure que les ambicions –legítimes- del dirigent democristià estan duent a CiU a una situació interna crítica i complicada. No és així. El problema no rau en la persona d’en Duran, ni en els seus somnis ministerials si no en les polítiques erràtiques que ha dut a terme fins ara el grup dominant en la coalició –CDC- davant la perplexitat i la inacció de la gent d’Unió.
Volen que fem llista? Recorden el DVD d’en Madí? I les visites al notari d’en Mas? I la pugna autodeterminista per veure qui era més montenegrí? I que em diuen de les polítiques de pactes o de l’estil de fer oposició al Parlament de Catalunya que practiquen els Puig, Pujol-Ferrusola i companyia?
El problema no és en Duran si no la deriva erràtica d’una Convergència que ha perdut la solidesa dels grans partits. Sí, dels Jordi Pujol, dels Miquel Roca, dels Macià Alavedra... Avui, la pràctica política d’Unió té més semblances amb l’antiga Convergència que Artur Mas i la seva gent. Insisteixo, el problema no és en Duran, són els altres. Parlem clar, són molts els que des d’espais de centre-dreta desitgen que, d’una vegada per totes, algú els marqui un camí transitable. En Duran ho intenta, i els talibans li fan vudú.