QUI TEM A DURAN ?

Sant Tornem-hi. El secretari general de CiU i líder d’UDC, en Josep Antoni Duran i Lleida, va reclamar ahir en declaracions al diari Avui major suport de CDC a la seva candidatura, al temps que considerava desafortunades les declaracions i advertiments de l’expresident Jordi Pujol. El líder democristià també es lamentava a les planes d’aquest mateix diari d’un fet que és prou evident: “Durant aquests darrers dies cap dirigent “de primera línia” de CDC ha sortit en defensa meva”. De què tenen por els socis d’en Josep Antoni? Doncs molt senzill, no és cap secret. En Duran és observat amb temor pels sectors més radicals de Convergència que veuen en ell al polític més ben relacionat i valorat de la coalició. El qüestionament d’en Duran no és fruit d’enquestes poc favorables ni de la feblesa del seu discurs, ans al contrari, els socis d’en Duran temen la solvència de les seves propostes i el realisme amb el què afronta el dia a dia de la política catalana i espanyola. Quan més erràtic és el discurs dels que envolten l’Artur Mas o més estridents les veus de les Joventuts Nacionalistes, més sura i destaca la serenor d’en Duran. Els electors moderats de CiU –que en són la majoria- i alguns ambients mediàtics i del món de l’economia ho saben prou bé i estan preocupats. En el discurs d’en Duran trobem propostes constructives –més enllà de compartir o no el seu ideari- i per tant solucions . En els nous talibanets de CDC no.

Així les coses, i Duran al marge, la pregunta és: a on vol anar Convergència