TRAÏCIÖ A LA CARTA
Ja ho varen fer amb la negociació i debat de la Llei de l’Audiovisual i, aquell cop fent un esforç de comprensió i magnanimitat, podíem entendre que la gent del PP de Catalunya canviava el seu vot per que es veia pressionada per la vigilància i la dialèctica de Jiménez Losantos. Sota pressió tothom pot mostrar feblesa i debilitat algun cop a la vida però, i ara? Ara què? Després de mesos de negociacions, transaccions i esmenes de tot tipus. Després de llargues hores de reunions i esforços titànics –per part de tots que quedi clar- per no trencar el consens, el PP es despenja a darrera hora amb una maniobra matussera intentant obstaculitzar i ajornar l’aprovació de la nova llei que haurà de regir la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Penós, trist, patètic... hom arriba a la conclusió que els populars d’aquí són igual que els d’allà. El PP actua amb la mateixa línia fatxenda i mesquina que fa servir a Madrid. Una pena. Em sap greu per que hi ha molts professionals pendents de poder informar i treballar a gust. Paciència, la gent que creu en la ràdio i la televisió amb vocació de servei públic finalment ho aconseguirà. L’octubre no trigarà en arribar.
<< Home