FER BULLIR L` OLLA

Avui, al Parlament de Catalunya, tindrà lloc una sessió d’intens i extens debat polític. Es parlarà de tot: de mossos d’esquadra, de residus, de joc, d’infraestructures, de pressupostos... I d’un munt de coses més. Succeirà tot de forma condensada i atapeïda durant un parell de dies. I per què això? No seria més lògic parlar avui només dels pressupostos donada la importància del tema en relació al futur del país? Doncs no. Es nota que s’acosten eleccions generals, i tothom vol fer la seva “aportació” al voltant del que sembla ser la circumstància política més susceptible de donar rèdits electorals: les rodalies. Uns quants demanaran la dimissió de la senyora Alvarez, tot i saber que això no dur enlloc. Bullirà l’olla, s’escriuran quatre titulars de premsa i mes d’un dormirà tranquil i en pau amb la seva consciència opositora.
Però, afortunadament, sembla ser que es comença a intuir, a curt termini, la normalització del servei ferroviari. Finalment milers de ciutadans podran tornar a desplaçar-se amb seguretat. Però, un cop reconquerida la normalitat, haurem de fer balanç de les actituds mantingudes per cadascú. Caldrà explicar el perquè mentre uns feien mans i mànigues per aconseguir sortir del problema, altres desitjaven la seva permanència per tal de colpejar i erosionar els adversaris, tot intentat demostrar una suposada incapacitat de gestió. Caldrà reflexionar sobre els límits que mai es poden rebassar. Un grapat de vots no pot justificar una política del tot s’hi val. En relació a l’obra pública i a les rodalies, alguns han jugat a inocular pessimisme a la ciutadania sense valorar les seves conseqüències posteriors. Per tal de fer bullir l’olla no tot s’hi val.