TRIAS AIXO NO TOCA
En Xavier Trias és un dels pocs convergents de la vella guàrdia que encara està en actiu a primera línia del joc polític. Em sap greu criticar-lo per què no sé si el temps, o la cordialitat amb què ens tractem, em genera un punt d’afecte personal envers ell. Dit això, cordialment, li vull dir que s’equivoca força. En què? En canviar la seva manera de fer i de ser. L’exconseller de Presidència, de Sanitat, el diputat a Corts Trias sempre havia fet gal·la d’un estil elegant correcte i educat. Un estil segurament molt més efectiu i seductor que el que practiquen altres col·legues seus com en Felip Puig o en David Madí. Amb ell la anomenada sociovergencia fins i tot podria arribar a ser agradable (es broma). Però, en Xavier està canviant i no a millor precisament. Està adoptant unes maneres de fer que no li són pròpies, que són massa agressives i contundents. Ahir va reclamar dels agents de l’ordre –al més pur estil Alberto Fernández Díaz- una actuació expeditiva i autoritària sobre els hooligans dels Glasgow Rangers. Pretenia, amb aquest fet, criticar l`acció del govern de l`Ajuntament de Barcelona. Error. Precisament va ser l’acció sensata i prudent de la Guàrdia Urbana la que va evitar que els petits focus de conflicte anessin a més. I caldrà dir li al amic Xavier que és preferible passar la mànega, recollir papers i plàstic que no escombrar vidres, reposar contenidors i portar els cotxes al planxista. És simplement una qüestió d’intel·ligència i mà esquerra. Ho han fet be la gent de Jordi Hereu. Ho sento.
<< Home