OPTIMISME...

L’ampolla mig plena

S’han acabat les festes i les felicitacions al rei Joan Carles pel seu 70è aniversari. Per cert, les enquestes i estudis d’opinió puntuen amb nota alta el monarca. La popularitat del Rei és un fet indiscutible, una mostra més de que els sentiments i les opinions del ciutadà de a peu no sempre són coincidents amb les minories que es manifesten estridentment contra els Borbons.
S’han acabat les festes i comença de facto la campanya electoral. Tornarem a escoltar el discurs victimista dels de sempre, les soflames patriòtiques d’uns altres i l’anunci d’un munt d’apocalipsis. No pateixin. Soroll i fum que s’esvairan durant una temporadeta després de la segona quinzena de març. Però, més enllà d’aquests rituals electoralistes hi ha qui pretén introduir entre la ciutadania el virus del pessimisme, de l’emprenyament permanent. Ara l’excusa és la situació econòmica. Doncs bé, per tots aquests que desitgen canvis a partir de les catàstrofes i crisis els recomano un magnífic article aparegut ahir a la Vanguardia i signat pel Manel Pérez. L’autor el titula “Los papanatas de la crisis”. Afirma que no està escrit enlloc que l’economia espanyola visqui símptomes d’una recessió. I clou així: “los que ahora con tanta ligereza lo afirman están contaminando la visión de la economía, o por interés electoral o porque, simplemente, están con la empanada”. Doncs ja ho veuen, jo, com l’articulista, penso que l’ampolla està mig plena.