LOS DE CDC VAN DE DUROS PERO...
Al final tot se sap. Poc a poc es van coneixent detalls del congrés convergent que han estat ocultats per l’entorn de l’Artur Mas. No em refereixo a l’espectacular vot de càstig que ha patit en David Madí, ni al clatellot que uns quants li han intentat donar a en Fernández Teixidor. No, tampoc vull parlar de la centrifugació de l’Oriol Pujol, ni de les dificultats per trobar una fèmina que fes la patxoca de la “pepera” Cospedal o de la socialista Leire Pajín. No. En aquest mon de la política s’hi poden veure congressos del molts tipus. Uns serveixen perquè uns quants “marquin paquet”. Altres per intentar debatre el camí més curt a l’utopia o, fins i tot, per fer la pilota al líder... La gent d’en Mas ha intentat aprofitar el seu festival televisat per intentar apoderar-se, una vegada més, de la cosa comú –el catalanisme- per empaquetar-lo i comercialitzar-lo com si el producte fos d’elaboració pròpia. Com és obvi no ho han aconseguit. El ciutadà percep que a can CDC hi ha molt d’embolcall , carcassa buida i fum. Com es pot invitar al personal a freqüentar la casa gran si, a l’hora de les votacions, el 35% dels propietaris (els delegats) no hi són ni participen? On eren? Hi són?
<< Home