PER LLEGIR...

Qui governa l'economia

Oriol Bartomeus

El moment actual de crisi d'abast global posa de manifest de forma evident la dimissió irrevocable de la política en el govern de l'economia. El mateix José Manuel Durão Barroso, de professió president de la Comissió Europea, ho deixava clar fa uns dies a preguntes d'un periodista, quan va declarar que en el combat contra la inflació, es fiava més del Banc Central Europeu que "dels polítics". Més clar, aigua.L'escàs poder de decisió dels polítics en el rumb de l'economia no és nou d'ara. Des de fa dues dècades els governants han anat cedint el control sobre la gestió de l'economia a un sistema financer mundial, creixentment autodeterminat, que ha arraconat l'antiga capacitat directora dels Estats.Com a resultat d'això, els governs han vist estrènyer-se gradualment el seu camp d'acció. Perdut el poder real de decisió sobre l'economia, vivim l'eclosió de la política dels valors, que ha traslladat les línies de combat entre els partits a temes com la laïcitat i les llibertats individuals. Així quedà ben palès en les conclusions del darrer congrés del PSOE.L'economia ja no és tema polític perquè la classe política ja no domina les eines per governar l'economia. És el triomf final de la revolució thatcherista, que va aconseguir convèncer tothom que el govern de l'economia havia de quedar en mans d'"experts" i no de mers aficionats, com els polítics.A aquests se'ls reserva el paper de figurants en una funció de la qual desconeixen la trama i el desenllaç. Si tenen sort, governaran durant un període de bonança i en podran treure algun rèdit. Si els toca viure una crisi, com l'actual, hauran d'aguantar el xàfec, això sí, assegurant que ho tenen tot controlat, mentre resen perquè escampi abans que arribin les següents eleccions.