MAGNIFICA EDITORIAL DE "EL PERIODICO"

La iniciativa d'un jutge de l'Audiència Nacional espanyola d'imputar penalment un exministre d'Israel i sis militars d'alt rang d'aquell país en nom de la justícia universal, pel bombardeig que, el 2002, va matar a Gaza un dirigent militar de Ha- màs i 14 veïns seus, 11 d'ells nens i nadons, i que va causar ferides en 150 persones més, pot ser discutible a nivell polític però en absolut és forassenyada des d'un punt de vista jurídic. El Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional emparen aquesta actuació quan es tracta de delictes de genocidi, terrorisme i tortures, i no cal que entre les víctimes hi hagi ciutadans espanyols. És discutible, això sí, que es pugui qualificar de genocidi aquell bombardeig, però en canvi hi ha pocs dubtes que es va tractar de terrorisme d'Estat. Per matar un terrorista, als militars hebreus no els va importar causar, sabent-ho, una massacre d'innocents.Ara bé, resulta xocant que un país com el nostre, que ha renunciat a passar comptes amb els responsables de la sagnant guerra civil del 1936-1939 i de la brutal repressió que la va acompanyar i la va succeir, s'erigeixi en jutge universal dels crims d'altres. Víctimes de la repressió a Llatinoamè- rica, al Tibet i a Palestina tenen a l'Audiència Nacional --una jurisdicció especial que té la seva verdadera raó de ser en la lluita contra ETA-- la instància a la qual acudir que se'ls nega al seu propi país o al país agressor, cosa que ens converteix en un substitut del Tribunal Penal Internacional (TPI). Clar que Israel no va subscriure el tractat pel qual es va crear el TPI, i no pot ser portat davant seu per crims de guerra, llevat que el Consell de Seguretat de l'ONU decidís prendre la iniciativa, cosa poc probable.La incomoditat del Govern espanyol s'ha fet evident davant del que considera una imprudent actuació judicial. Tant que, de forma no menys imprudent, ha pro- mès a Israel que mirarà de frenar aquest procés (i altres pendents d'admetre arran de l'última guerra de Gaza) i que a mig termini modificarà la legislació per fer impossible que un jutge espanyol pugui perseguir polítics o militars estrangers. Finalment, repugna que el ministre de Defensa d'Israel i líder laborista, Ehud Barak, hagi declarat que qui qualifiqui de crim contra la humanitat l'assassinat d'un terrorista és que "viu en un món al revés". En un món al revés viu qui justifica que per acabar amb un enemic es pugui matar impunement desenes d'innocents.

Editorial de El Periodico