BOLAÑO...UN BON AMIC

Què té Joan Ferran que volen que calli?

L’altre dia el que va ser diputat de CiU, Vicens Villatoro –que defensa les seves opinions amb convicció i que no ha estat silenciat mai -i jo mateix vàrem coincidir en una tertúlia radiofònica amb Màrius Carol i Santi Nolla, sota la direcció de Jordi Basté. Parlaven del vendaval. Villatoro i jo van coincidir en el nostre l’anàlisi sobre la situació de crisi que va generar el temporal. Tots dos van dir que el mal temps, en si mateix, no és culpa del Govern, perquè els temporals són excepcionals i generen situacions excepcionals, i per desgràcia, es cobren vides humanes. En definitiva, seria convenient i beneficiós que els partits polítics no es tirin els plats pel cap quan n’hi ha una desfeta.

Segurament la Generalitat hauria de haver estat més previsora. D’acord. Segurament més insistent. D’acord. I segurament, en aquests casos, és preferible pecar per excés que per defecte. D’acord. Però, Artur Mas s’ha passat en les seves crítiques. No només ha criticat la gestió de la crisi –fins aquí cap comentari perquè està en el seu dret- sinó que ha anat una mica més enllà deixant entreveure que els morts són culpa del Govern i que amb ell el van demanar la dimissió per la gestió de les nevades de 2001 on no es va produir cap mort. I els diputats de CiU també. Demanen que un diputat socialista, Joan Ferran, no expressi les seves opinions. Què té Joan Ferran que volen que calli? Anem a pams.

El senyor Mas més ocupat per la independència té mala memòria. Primer, ell segurament no se’n recorda que el 2001 la Generalitat no va avisar ningú i milers d’automobilistes van quedar atrapats a les carreteres catalanes. Molts milers van tenir que pernoctar on van poder perquè les hores passaven sense que ningú els donés solucions per sortir dels interminables caravanes. No es va produir cap avís. Mentrestant, el senyor Mas, conseller en cap a les hores, estava ballant a una discoteca del Maresme. Més dades. Artur Mas acusa ara el Govern de les morts. Deixa caure que la seva gestió va provocar els accidents que van acabar amb la pèrdua de vuit ciutadans, quatre d’ells nens. No diu que l’accident de Sant Boi va ser un accident i que l’edifici estava en condicions adients, el que passa és que no estava preparat –com moltes construccions del nostre país- per suportar un vendaval d’aquestes característiques que succeeix cada cent anys. I el que és pitjor, Mas oculta que el 14 de desembre de 2001 van morir sis persones a conseqüència de la neu.

Els diputats de CiU, arran la polèmica sobre el vendaval, han fet un escrit demanant el president Montilla que faci callar el diputat Ferran. Què tindrà el diputat socialista perquè els diputats de CiU un dia sí i un altre no demanin el seu silenci? Jo els hi diré. Una cosa té Joan Ferran. Coherència. Diu el que pensa i ho diu arreu. No s’ha amagat mai. Això, penso que no és un problema. És un valor. Independentment d’estar d’acord o no amb ell, convé tenir diputats que diguin el que pensen i no que siguin lloros que repeteixen el que els diuen des de la seu del partit. La llibertat d’expressió és un dret. És pot discutir l’opinió si cal, fent ús de la llibertat d’expressió. Però demanar el silenci d’un diputat és un tic dictatorial. El president Montilla, per sort, no el té. Mas segurament sí. Per això els seus diputats demanen el que ells pateixen. Demanen silenci a les files socialistes. Els diputats convergents demanen silenciar Ferran perquè els molesta i els diu coses que no volen sentir. Mas vol diputats dòcils al servei del líder. I els té. Per això, Ferran no és de CiU. Mas té mala memòria i un tic que és una rèmora del passat. Potser abans de parlar sempre d’independència, primer caldria que es posés al dia.
Toni Bolaño