RAHOLA I LA FERIA D'ABRIL

La Feria d’Abril al Forum...

La Pilar Rahola escriu bé i clar. És més, té la sort de poder difondre les seves idees en un dels grans diaris del país, La Vanguardia. És probablement per aquest fet que les seves paraules escrites tenen, o prenen, una dimensió que va mes enllà d’una columna qualsevol de paper imprès. La Pilar va per lliure i pensa desacomplexadament, sense preocupar-se gaire del què diran. Això és bo. Sóc dels que creu que la nostra societat s’ha acostumat excessivament a allò que en diuen “lo políticament correcte”. Però, compte! Aquesta higiene que practica la Pilar també pot contenir efectes secundaris nocius o perversos. La Pilar ha opinat amb contundència sobre la Feria d’Abril –és legítim que ho faci, faltaria més!- però, he de dir que no comparteixo les seves afirmacions. Per que? Fonamentalment per dues raons: la primera rau en l’excessiva personalització que fa sobre el senyor García Prieto. Tothom sap que darrera de la Feria d’Abril s’hi troben un munt d’entitats i associacions cíviques que la viuen com quelcom propi, que hi participen entusiàsticament, amb il·lusió, dedicant-hi hores, feina i diners de la seva butxaca. No fora just que aquests ciutadans de Catalunya, tant catalans com el que més, cregueren que són discriminats respecte d’altres... Algú ha fet l’exercici de trobar la correspondència entre els diners de les subvencions atorgades a entitats i la seva repercussió quantitativa real sobre les persones? Els asseguro que hi hauria sorpreses. La Feria d’Abril és una de les manifestacions lúdica/festives que aplega el major nombre de persones al nostre país. Jo no cauré en els mètodes d’aquells que en el Parlament s’exclamen de les subvencions a entitats i moviments d’un “altre” caire cultural o esportiu. No. Això seria l’inici d’una confrontació fratricida entre subvencionats i, per tant, un mal servei al país.
Segona raó: la Pilar ens diu que la Feria “se va a recordar la música i la cultura de esa Catalunya candeliana“. Crec que aquesta precisió és un error. Actualment a la Feria no s’hi va a recordar res si no a gaudir de la nova música i cultura feta aquí, fruit de la barreja i d’un cert sincretisme. Aquesta barreja, tan catalana com qualsevol altra, és real i és manifesta. És obligació dels poders públics contemplar-la i mimar-la com a totes les altres. Ni més ni menys. I si obrim l’aixeta de la discussió sobre els diners públics esmerçats per ajudar al dinamisme de la nostra societat potser ens en faríem creus al veure qui son els beneficiaris.