CiU I EL DOBLE LLENGUATGE...

La flor de CiU

Diu la sabiduria popular que una flor no fa estiu, i té raó. Una acció aïllada o un bon desig puntual no és suficient per definir l’honradesa d’una persona, l’arribada de la primavera o la bondat d’una causa política. L’aprovació de la LEC ha estat rebuda per molts mitjans de comunicació i analistes com un exemple del què hauria de ser l’activitat política, com el triomf dels interessos de país per damunt dels de partit. D’acord, això ha estat així respecte a la llei d’educació de Catalunya i cal celebrar-ho desitjant que aquests punts d’acords s’estenguin a tots els temes transcendentals per la ciutadania. Però la realitat és dura i sovint cruel. Un parell d’hores després del discurs positiu i propositiu d’ Irene Ridau al voltant de la llei en Felip Puig descarregava la seva artilleria fustigant - amb un estil agre- a Josep Lluís Carord Rovira. Un parell de setmanes abans va ser el Conseller d’interior, Joan Saura, la víctima dels atacs. Quin contrast ¡ .

Malgrat la seva importància aquesta flor de la LEC conreada per CiU no fa estiu. I no ho fa perquè neix aïllada, no forma part del jardí convergent ni del seu projecte ornamental. Una llàstima tot plegat perquè el país mereix més acords i menys rancúnies.