AMB EN MAS ?...NI EL CARRETERO !

A qui ho vulgui entendre

Alguna gent s’esvalota quan els diuen les veritats. Altres prefereixen viure flotant en una interpretació superficial de la vida. Fa un parell de dies –al fil d’una entrevista a l’Artur Mas - vaig escriure unes línies posant damunt la taula la incapacitat dels convergents de fer amics polítics, de trenar complicitats. Sostenia en aquelles ratlles que la gent de CiU no pot, a hores d’ara, parlar ni de sociovergència ni de front sobiranista, ni tant sols d’un gran pacte amb el PP malgrat dinar d’amagatotis a Madrid. Fins i tot dubto de què puguin arribar a unificar criteris amb el PNB pel que fa als pressupostos generals de l’Estat. Aquesta soledat s’ha posat de manifest reiteradament al llarg dels darrers anys. El discurs convergent durant aquesta legislatura ha estat dur i aspre envers els grups que donen suport al govern català. CiU ha viscut esperant un fet providencial que fes esclatar pels aires la unitat de l’executiu català. La discussió sobre el finançament era, per la gent del “pinyol”, la gran oportunitat per esberlar la unitat del govern que presideix José Montilla. Però, és clar, els resultats canten i els seus somnis i desitjos no s’han vist complerts. Quan algú diu que Artur Mas i la seva gent són un obstacle per pactar diu una gran veritat. Sí, són un obstacle en totes direccions, a dreta i a esquerra, amb populars i amb independentistes. I es que, amics meus, aquests nois van de sobrats per la vida i les llumetes i esperances se’ls van apagant. Ara van a les palpentes, sense nord, potser esperant una apocalipsi nacional al voltant de la sentència del Tribunal Constitucional. Però, aquest és un altre tema.
Recorden vostès a Joan Carretero? Sí, home, aquell senyor esperonat en un primer moment pel “pinyol” amb la il·lusió de què rebentés la parròquia republicana. Doncs bé, fins i tot aquesta opció no ha reeixit. Ara resulta que no els interessa que el cabdill de Puigcerdà suri massa. No fos cas que els prengués el vot d’ aquella porció de sobiranisme benestant, i de dretes, que en el seu dia es va acostumar a un cert messianisme. A CiU no li convé temptar la sort, no fora cas que després les comptes no sortissin.
Ho diré de nou per que ho entengui fins i tot un nen:

més enllà de les contradiccions en el discurs i en el projecte polític convergent el principal problema d’Artur Mas, i dels seus amics, és relacional.