TRIAS , LAPORTA I LA SAMARRETA 2011
La samarreta
Passarà l’Onze de Setembre i les seves manifestacions, discursos, flors i solemnitats. Com cada any se’n faran valoracions de tot tipus. S’escoltaran paraules gruixudes. Es parlarà de botiflers, traïdors, arrauxats i somiatruites. Alguns apel·laran al sentit comú, mentre d’altres –molts- gaudiran d’un dels darrers caps de setmana amb sol. Sí, com cada any. Però, posats a buscar una anècdota, probablement aquest Onze de Setembre sigui el de la inquietud per a alguns. No pretenc amb aquestes línies parlar de les grans pors polítiques, de les lluites pel poder, dels canvis governamentals. Això queda per un altre dia. Voldria escriure sobre el “neguit” que provoca la presència d’en Joan Laporta subjectant la pancarta en una de les múltiples “manis” que tindran lloc durant la Diada. En exercici de la seva llibertat d’expressió –faltaria més- l’amic Joan Laporta hauria de meditar sobre si és humà i recomanable ficar el desassossec i la por al cos a més d’un. Com podran imaginar, aquest temor no el pateixen els caps de colla i candidats que tenen tradicionalment clientela pròpia. No. Estic parlant concretament d’en Xavier Trias. Diuen que té insomni, que no para de fer quinieles pensant, si un cop jubilat de la presidència del Barça, en Laporta farà un saltet a les municipals i amb quin equip ho farà. Diuen també que alguns ja li han insinuat al bon Xavier que li podria prestar la samarreta.
Passarà l’Onze de Setembre i les seves manifestacions, discursos, flors i solemnitats. Com cada any se’n faran valoracions de tot tipus. S’escoltaran paraules gruixudes. Es parlarà de botiflers, traïdors, arrauxats i somiatruites. Alguns apel·laran al sentit comú, mentre d’altres –molts- gaudiran d’un dels darrers caps de setmana amb sol. Sí, com cada any. Però, posats a buscar una anècdota, probablement aquest Onze de Setembre sigui el de la inquietud per a alguns. No pretenc amb aquestes línies parlar de les grans pors polítiques, de les lluites pel poder, dels canvis governamentals. Això queda per un altre dia. Voldria escriure sobre el “neguit” que provoca la presència d’en Joan Laporta subjectant la pancarta en una de les múltiples “manis” que tindran lloc durant la Diada. En exercici de la seva llibertat d’expressió –faltaria més- l’amic Joan Laporta hauria de meditar sobre si és humà i recomanable ficar el desassossec i la por al cos a més d’un. Com podran imaginar, aquest temor no el pateixen els caps de colla i candidats que tenen tradicionalment clientela pròpia. No. Estic parlant concretament d’en Xavier Trias. Diuen que té insomni, que no para de fer quinieles pensant, si un cop jubilat de la presidència del Barça, en Laporta farà un saltet a les municipals i amb quin equip ho farà. Diuen també que alguns ja li han insinuat al bon Xavier que li podria prestar la samarreta.
posted by Joan Ferran @ 12:00 p. m.
.jfif)
<< Home