SOBRE JOSEP CUNI I EL SEU MATI....

EL SENYOR DELS CROISANTS

L’enveja és un pèssima consellera sentimental. Aquests darrers dies he llegit en algun diari de casa nostra crítiques mal intencionades adreçades a en Josep Cuní i el seu programa matinal. Un servidor de vostès no defensarà la feina d’aquest professional. Ell sap defensar-se tot solet. Si pretengués fer-ho, fins i tot el perjudicaria. Tampoc sóc ningú per jutjar inquisitorialment la qualitat del seu treball. Afortunadament, la subjectivitat que gastem els humans fa que hi hagi colors, veus i músiques per a tots els gustos i edats. Ara bé, convindran amb mi que aquest professional és un dels pocs capaç de mantenir els índexs d’audiència dels matins de TV3 a un nivell excel·lent i envejable per a la competència. Això en televisió sempre compta, i molt.

Josep Cuní té el seu estil, i no és home procliu a “dur croisanets” a ningú, com diuen els seus detractors. En Josep és capaç de ser incisiu fins l’ofec i instants després balsàmic. Això no tothom ho sap fer.
Però, que hi farem! La gent que triomfa genera enveja. Molts dels que el critiquen voldrien ocupar el seu lloc i estarien disposats, no sols a dur “croisanets” calentets al politic de torn, si no fins i tot a canviar de barret.
En Josep Cuní és un personatge públic i per tant s’exposa a la crítica. Res a dir al respecte. A mi personalment hi ha alguns aspectes del seu programa que no m’agraden, i altres en canvi que els trobo força adequats per a la franja horària en què s’emet, i el públic al qual va adreçat.

Això sí, si algun dia opino del senyor Cuní i dels continguts del seu programa, procuraré que les meves crítiques i malediccions no beguin d’un dels set pecats capitals. Seria lleig.