ARTUR MAS I LES VAQUES BRUNES DELS PIRINEUS..
Ahir, Artur Mas, en un míting a la Seu d’Urgell, va recórrer a la més pura comparativa pujoliana. Va equiparar el seu partit amb la vaca bruna dels Pirineus per la seva “enorme capacitat de resistència i d’adaptació a situacions adverses”. Després de recuperar per al discurs polític la ramaderia i les faules de pastors, va explicar a la concurrència que CiU ocupa el centre polític i que José Montilla és sinònim de radicalitat. Pretenia segurament contraprogramar al PSC. El mateix dia el president de la Generalitat protagonitzava un acte simbòlic i emotiu a Pinós, centre geogràfic de Catalunya... Però, posats a comparar radicalitats, un repàs a la gestió de govern del president ens mostra tanta fermesa com seny, tant equilibri com sana ambició. Tant es així que, a hores d’ara, esdevé ridícul que els portaveus de CiU pretenguin ubicar al PSC en “els extrems i la radicalitat”.
Molts ciutadans encara no han paït la sinuositat de les propostes polítiques convergents que han transitat del regionalisme a l’independentisme; ni el contrast entre les polítiques que practica en Duran Lleida a Madrid i el filibusterisme parlamentari que emprà CiU a Catalunya en temes d’importància cabdal pel país.
Tornant a les faules i als animalons. Crec que l’Artur a la seu d’Urgell es va equivocar de vaca. CiU no té res a veure amb l’espectacular vaca bruna dels Pirineus. Jo diria que s’assembla més a la “Vaca Cega” del poema maragallià que la descriu “topant de cap en una i altra soca...”
<< Home