GARZÓN , PP, COSPEDAL Y LA HISTORIA...

Garzón, Cospedal i la Memòria

El que succeeix amb els casos de la anomenada Memòria Històrica pot semblar una paradoxa però potser no ho és tant, tal vegada té la seva explicació en com es va trenar la transició i l’arribada de la democràcia a Espanya...
Al mateix temps que una delegació catalana viatjava a Alemanya i col·locava una placa commemorativa en un camp de concentració, construït pels nazis a Ravensbrück, feixistes i succedanis donaven suport a una querella contra Baltasar Garzón per haver gosat investigar els crims dels franquisme. Penós.
La primavera de 1945 les tropes de l’exèrcit roig van alliberar a les persones tancades a Ravensbrück. Han passat 65 anys i associacions de drets civils ens aconsellen, plens de raó, que cal seguir lluitant per a què les generacions futures sàpiguen què va passar i quin és el veritable rostre de la intolerància i el feixisme, que la memòria no es torni amnèsia, diuen.
Sovint l’actuació del jutge Garzón ens pot haver semblat estel·lar, egocèntrica, capritxosa i exagerada. Cert, però quan les restes del franquisme sociològic reneixen de les seves cendres, essent capaces d’orquestrar una trama contra aquest magistrat, cal moure fitxa.
Les declaracions de la “popular” Dolores de Cospedal acusant el govern Zapatero de caure en una “deriva chavista” per la defensa de la labor del jutge, ens mostra de manera clara d’on ve el PP, i de qui són hereus.