SOBRE ELS DOCUMENTALS I ELS ADEUS...
Reproducció de l'article aparegut a LA LUPA de Didac Boza que comparteixo...Jo també destijo en "prime time"un treball periodistic, pagat amb diners públics, sobre :"La Solució Federal"
"Naturalment, he vist el programa. Un exercici interessant el de la televisió pública depenent de la Generalitat en presentar en 'prime time' un contingut que aborda, obertament, un determinat punt de vista en una qüestió que sens dubte és rellevant i que és objecte de debat per a una part significativa de la societat catalana. Subratllo 'punt de vista' i 'part' de la societat catalana perquè em semblen dos elements clau si es vol analitzar amb una certa fredor el documental de la periodista Dolors Genovès i el gest de la seva emissió a hora de màxima audiència per Televisió de Catalunya.
És un fet objectiu que el programa no volia mostrar cap veu ni cap argument 'contra' l'opció independentista. Ni de Catalunya, ni tampoc de Grenlàndia, Escòcia o Quebec, països amb els quals es buscava el paral·lelisme. Es partia d'una tesi única, i és aquesta l'única que es volia demostrar.
No és cap invent nou. És un gènere documental que existeix, que pot ser absolutament correcte i resultar il·lustratiu i que té bons exponents recents en els treballs del nord-americà Michael Moore amb seus al·legats audiovisuals contra l'expresident George Bush. Se'n pot dir 'documental-propaganda', és un gènere gairebé tan antic com la cinematografia i pot estar bé si es fa amb prou rigor i qualitat.
Res a dir, si s'admet tot això. El documental emès per TV3 aquest dijous és una visió independentista sobre el debat Catalunya-Espanya. La seva difusió a la televisió pública és tant lícita com ho serà (?) l'emissió d'altres programes similars sobre aquesta mateixa qüestió però amb altres visions. Perquè a la societat catalana de més de 7 milions de persones hi són. Fora del tot lògic que hi fossin també a la televisió pública catalana.
Del contingut d''Adéu Espanya?', alguns apunts:Com era d'esperar (coincideix amb els avisos reiterats que ha fet el president Montilla) el to del documental troba en la situació de l'Estatut i el Tribunal Constitucional un aliment per la desafecció amb Espanya:
Diu la veu en off: “Segons els recursos presentats al Constitucional Catalunya no és una nació, no té bandera ni Diada Nacional, el poble de Catalunya no és sobirà, el Govern no pot tenir relacions bilaterals amb l'Estat, el català és una llengua de segona i els ciutadans continuaran pagant molts més impostos que els serveis que reben de l'Estat, amb crisi o sense crisi”.
L'espai televisiu posa molt d'èmfasi en la viabilitat econòmica de la independència. Empresaris i acadèmics parlen de la internacionalització de l'economia catalana i la veu en off sentencia: “L'economia catalana ja no depèn d'Espanya”. Malgrat aquesta rotunda afirmació, un dels acadèmics divideix en tres parts iguals la sortides de la producció catalana: un terç es queda a Catalunya, un terç va a la resta d'Espanya, i l'altre terç té el seu mercat a la resta del món.
En un dels passatges del programa en que es parla d'Escòcia apareix una de les claus del sobiranisme a Catalunya: l'obsessió per la batalla mediàtica. Els respresentats nacionalistes escocesos que apareixen a la pel·lícula (començant pel seu primer ministre, Alex Salmond) es queixen que “la totalitat dels diaris escocesos són contraris a la independència d'Escòcia perquè tenen la propietat editorial a Londres”. En canvi, en un altre moment del programa, el mateix Salmond dóna la culpa a Londres i als seus “ineficaços sistemes de control econòmic” quan ha d'explicar la fallida d'un sector financer propi que sí estava afincat a Escòcia.
La narració en off destaca que en el full de ruta marcat pel govern escocès cap a l'autodeterminació només hi ha una referència a Catalunya: “...el model de mitjans de comunicació públics catalans”.
Només cal haver tingut algunes hores de conversa amb amics independentistes i donar un tomb per la internet catalana per comprovar la importància que donen els sectors sobiranistes a la creació d'opinió, a la propaganda, o a la informació passada pel tamís d'una determinada visió del país.
Hi ha pocs dubtes que aquesta era la vocació del programa i la motivació principal d'alguns dels seus entusiastes més efusius.2
És un fet objectiu que el programa no volia mostrar cap veu ni cap argument 'contra' l'opció independentista. Ni de Catalunya, ni tampoc de Grenlàndia, Escòcia o Quebec, països amb els quals es buscava el paral·lelisme. Es partia d'una tesi única, i és aquesta l'única que es volia demostrar.
No és cap invent nou. És un gènere documental que existeix, que pot ser absolutament correcte i resultar il·lustratiu i que té bons exponents recents en els treballs del nord-americà Michael Moore amb seus al·legats audiovisuals contra l'expresident George Bush. Se'n pot dir 'documental-propaganda', és un gènere gairebé tan antic com la cinematografia i pot estar bé si es fa amb prou rigor i qualitat.
Res a dir, si s'admet tot això. El documental emès per TV3 aquest dijous és una visió independentista sobre el debat Catalunya-Espanya. La seva difusió a la televisió pública és tant lícita com ho serà (?) l'emissió d'altres programes similars sobre aquesta mateixa qüestió però amb altres visions. Perquè a la societat catalana de més de 7 milions de persones hi són. Fora del tot lògic que hi fossin també a la televisió pública catalana.
Del contingut d''Adéu Espanya?', alguns apunts:Com era d'esperar (coincideix amb els avisos reiterats que ha fet el president Montilla) el to del documental troba en la situació de l'Estatut i el Tribunal Constitucional un aliment per la desafecció amb Espanya:
Diu la veu en off: “Segons els recursos presentats al Constitucional Catalunya no és una nació, no té bandera ni Diada Nacional, el poble de Catalunya no és sobirà, el Govern no pot tenir relacions bilaterals amb l'Estat, el català és una llengua de segona i els ciutadans continuaran pagant molts més impostos que els serveis que reben de l'Estat, amb crisi o sense crisi”.
L'espai televisiu posa molt d'èmfasi en la viabilitat econòmica de la independència. Empresaris i acadèmics parlen de la internacionalització de l'economia catalana i la veu en off sentencia: “L'economia catalana ja no depèn d'Espanya”. Malgrat aquesta rotunda afirmació, un dels acadèmics divideix en tres parts iguals la sortides de la producció catalana: un terç es queda a Catalunya, un terç va a la resta d'Espanya, i l'altre terç té el seu mercat a la resta del món.
En un dels passatges del programa en que es parla d'Escòcia apareix una de les claus del sobiranisme a Catalunya: l'obsessió per la batalla mediàtica. Els respresentats nacionalistes escocesos que apareixen a la pel·lícula (començant pel seu primer ministre, Alex Salmond) es queixen que “la totalitat dels diaris escocesos són contraris a la independència d'Escòcia perquè tenen la propietat editorial a Londres”. En canvi, en un altre moment del programa, el mateix Salmond dóna la culpa a Londres i als seus “ineficaços sistemes de control econòmic” quan ha d'explicar la fallida d'un sector financer propi que sí estava afincat a Escòcia.
La narració en off destaca que en el full de ruta marcat pel govern escocès cap a l'autodeterminació només hi ha una referència a Catalunya: “...el model de mitjans de comunicació públics catalans”.
Només cal haver tingut algunes hores de conversa amb amics independentistes i donar un tomb per la internet catalana per comprovar la importància que donen els sectors sobiranistes a la creació d'opinió, a la propaganda, o a la informació passada pel tamís d'una determinada visió del país.
Hi ha pocs dubtes que aquesta era la vocació del programa i la motivació principal d'alguns dels seus entusiastes més efusius.2
posted by Joan Ferran @ 11:18 a. m.
.jfif)
<< Home