EL SECRET D' EN COLOM....

L’Àngel caigut

Ja fa una setmana que Àngel Colom va comparèixer a la Comissió d’Investigació parlamentària que estudia el presumpte finançament irregular de CDC a partir del Palau de la Música. En la seva compareixença, l’amic Colom, no sols es va fer l’orni, si no que també va intentar fer-nos creure que la seva vida, personal i política, era digna d’una pel·lícula hagiogràfica com les que darrerament hem pogut veure dedicades al Che Guevara o Santa Teresa de Jesús.

Les paraules d’en Colom pronunciades a la Comissió varen intentar convertir el vici en virtut, la poca vergonya en actes d’altruisme. L’interrogat es va negar a aclarir qui era el seu padrí davant d’en Félix Millet, i també va ocultar les raons que el van impulsar a crear una entitat “full” –la Fundació Espai Catalunya- per pescar unes bones subvencions. Amb una retòrica eclesiàstica va intentar surar per damunt de la pestilència que supura la seva estranya presència en aquest afer. No ho va aconseguir.
L’Àngel Colom va comparèixer al Parlament català acompanyat d’una cort jovenívola –i no tant jove- que l’idolatra. Segurament no el coneixent prou. Però, en honor a la veritat, cal dir que alguns convergents de tota la vida, i no de conveniència, sentien vergonya de compartir passatge amb un home que va ser incapaç de distingir entre 12 o 25 milions; un home capaç d’oblidar l’hàbit de la lectura a l’hora de signar rebuts milionaris.
L’Àngel va caure baix, molt baix, perquè alguns Àngels també tenen història negra.