I ARA QUÉ XICOTS DE LA CATDEM I CDC ?

DIMITIRÀ ALGÙ ?...

Millet i companyia...

No fa gaire algú va dir que les comissions d’investigacio només serveixen per intoxicar, fer mala maror i augmentar la desafecció política. No és cert. Malgrat alguns efectes col·laterals perversos i no desitjables, l’experiència ens diu que les conclusions de les comissions d’investigació dutes a terme fins ara han estat d’extrema utilitat. Ho van ser les recomanacions i exigències al voltant de l’obra pública després de l’esfondrament del Carmel, ho van ser també el conjunt de mesures destinades a la prevenció d’incendis fruit d’analitzar la tragèdia d’Horta de Sant Joan. Les comissions d’investigació serveixen per corregir les actuacions, governamentals o no, que afecten negativament a la nostra ciutadania. Ens indican com cal millorar el que està mal fet reclamant responsabilitats a qui pertoqui etc.
Així les coses, i a la vista de les noves dades que han aparegut als mitjans de comunicació, avui és més urgent que mai esvair els dubtes sobre un suposat finançament irregular de CDC. Factures falses, anotacions comprometedores, noms i un munt de pistes ens diuen que no tot és net en les relacions entre el senyor Millet, Ferrovial, la Fundació Trias Fargas i CDC.

Fora bo que, més enllà de fer-se l’orni i la víctima, els representants de Convergència entonessin el mea culpa i afrontessin la crua realitat que els envolta i els acusa. A hores d’ara el personal comença a sospitar que en Pasqual Maragall es va quedar curt parlant del 3 per cent. L’opinió pública ja sap, o intueix, que no tot eren flors i violes entre Millet i CDC.