JO TAMBÉ VULL UN "DOCUMENTAL"...
La teva, la meva, la seva...?
Jo no sé si és la meva, la teva, la seva o la d’uns quants que maneguen els fils. El que sí sé és que la paguem entre tots els ciutadans de Catalunya i que ens costa un bons calerons. Com ja es poden imaginar, parlo de TV3. No serà un servidor de vostès qui critiqui l’emissió en “prime time”, substituint el “Polònia”, del documental “Adéu Espanya?”; ni qui faci escarafalls o declaracions al respecte. No. Això de formular opinions sobre els mitjans de comunicació es tan perillós, interpretable i delicat -i un està tan escarmentat- que prefereixo que ho facin els posseïdors de les valoracions políticament correctes. Això sí, permetin-me uns granets de innocent ironia com a ciutadà de peu que paga els seus impostos i que forma part d’aquest 50% i escaig de persones que les enquestes declaren ser tan catalans com espanyols. Desitjaria que la televisió pública catalana ens obsequiés amb un programa documental, en horari de màxima audiència –no cal obviar el Polònia- sota el títol, per exemple: “La Solució Federal” o bé “Catalunya dins d’una Espanya federal”, etc. Posats a demanar, i si la direcció de la Corpo ho creu oportú, també es podria anunciar profusament el programa durant setmanes i convertir-lo en notícia en el Telenotícies. Fora bo també que professors, catedràtics i estudiosos de països com Alemanya, Estats Units, etc, on funciona un model polític de caire federal, poguessin explicar les virtuts i avantatges del seu sistema. Compte! Per evitar greuges comparatius amb “Adéu Espanya?” fora convenient que no es donés cabuda en el documental sol·licitat a cap veu contrària a les tesis federalistes, no fora el cas que es desvirtués el pretès objectiu compensador.
Alguns ens diuen amb molta solemnitat que els mitjans de comunicació de la Generalitat tenen una profunda vocació de servei públic adreçat a tota la societat catalana. Doncs bé, no ho discuteixo, però a més de dir-ho cal que aquest fet sigui percebut així per amplis sectors de la ciutadania. Ho és?
Jo no sé si és la meva, la teva, la seva o la d’uns quants que maneguen els fils. El que sí sé és que la paguem entre tots els ciutadans de Catalunya i que ens costa un bons calerons. Com ja es poden imaginar, parlo de TV3. No serà un servidor de vostès qui critiqui l’emissió en “prime time”, substituint el “Polònia”, del documental “Adéu Espanya?”; ni qui faci escarafalls o declaracions al respecte. No. Això de formular opinions sobre els mitjans de comunicació es tan perillós, interpretable i delicat -i un està tan escarmentat- que prefereixo que ho facin els posseïdors de les valoracions políticament correctes. Això sí, permetin-me uns granets de innocent ironia com a ciutadà de peu que paga els seus impostos i que forma part d’aquest 50% i escaig de persones que les enquestes declaren ser tan catalans com espanyols. Desitjaria que la televisió pública catalana ens obsequiés amb un programa documental, en horari de màxima audiència –no cal obviar el Polònia- sota el títol, per exemple: “La Solució Federal” o bé “Catalunya dins d’una Espanya federal”, etc. Posats a demanar, i si la direcció de la Corpo ho creu oportú, també es podria anunciar profusament el programa durant setmanes i convertir-lo en notícia en el Telenotícies. Fora bo també que professors, catedràtics i estudiosos de països com Alemanya, Estats Units, etc, on funciona un model polític de caire federal, poguessin explicar les virtuts i avantatges del seu sistema. Compte! Per evitar greuges comparatius amb “Adéu Espanya?” fora convenient que no es donés cabuda en el documental sol·licitat a cap veu contrària a les tesis federalistes, no fora el cas que es desvirtués el pretès objectiu compensador.
Alguns ens diuen amb molta solemnitat que els mitjans de comunicació de la Generalitat tenen una profunda vocació de servei públic adreçat a tota la societat catalana. Doncs bé, no ho discuteixo, però a més de dir-ho cal que aquest fet sigui percebut així per amplis sectors de la ciutadania. Ho és?
posted by Joan Ferran @ 8:50 p. m.
.jfif)
<< Home