ARTUR MAS: NI CARN NI PEIX, NI SOPA NI PURÉ...

No és de fiar

Alguns diuen que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya està al caure. Potser sí. També és probable que la resultant final de les deliberacions no agradi a la majoria dels catalans i algú, aprofitant l’ocasió, en faci un ús partidista i interessat. Pot passar, estem en període electoral. Però, el que em sembla més rellevant de tot plegat han estat les declaracions del president Montilla afirmant: “no vull ni un pas enrere”. Aquestes breus paraules contenen, en essència, la posició no sols del president de la Generalitat si no també dels socialistes en el seu conjunt.
Fa quatre anys que l’Estatut funciona, fa quatre anys que el Parlament de Catalunya legisla i el govern actua. I el més important és que la intenció és continuar fent-ho en el mateix sentit. Malauradament alguns han abandonat, interessadament, el vaixell estatutari per intentar fer veure que desitgen nous horitzons. La seva ambigüitat i cinisme és tal que arriba, fins i tot, a la pretensió de ponderar el grau de maduresa i els desitjos dels ciutadans catalans.
Compte! Corren temps difícils en el terreny econòmic i social. Temps idonis per a la venda de receptes miraculoses i idees redemptores. Són temps de demagogs i falsos messies...
Ara més que mai els ciutadans volen que es parli clar i català, sense paranys i ambigüitats. Artur Mas no ho fa. Perfumat amb enquestes favorables ha decidit jugar a no ser ni carn ni peix, ni sopa ni puré... No és de fiar.