EXISTEIXEN LES ÀNIMES?

Pescadors d’ànimes

Una casta de privilegiats amb bon sou, acostumats a sortir-se'n sempre amb la seva, han fastiguejat les vacances a un munt de ciutadans. De passada, també han impedit que les empreses i la gent que viuen del turisme hagin pogut guanyar-se dignament la vida aquest pont. Diuen que uns quants prohoms de la caverna política els varen aconsellar duresa i contundència. L’afer Wikileaks, amb les filtracions de documents confidencials, està col·locant els mètodes de certa diplomàcia sota observació, al temps que es reobre el vell debat sobre el dret a la informació, etc. El món cada dia ens obsequia amb un munt de temes dignes de ser comentats i analitzats però, ves per on, a casa nostra uns quans s’entesten en revisar el pensament escolàstic i platònic buscant-hi aplicacions en la política catalana del segle XXI. Ens parlen del ser o no ser catalanistes, de l’ànima, de dues ànimes... Disserten i pontifiquen sobre una suposada lluita de contraris, cerquen aquella experiència il·luminadora del budisme Zen –Satori- mitjançant la qual i de sobte, es pot contemplar la veritable naturalesa del que som i del món que ens envolta. Obsessionats obliden que hi ha condicions, pensaments i qualitats que poden conviure juntes sense arribar a esdevenir mai contradictòries. Catalanisme i socialisme no són elements contraris, si no complementaris. Estan i estaran per sempre més en el codi genètic del socialisme català.
Ara bé, caldrà que els escolàstics pescadors d’ànimes recordin que Aristóteles ens explicava que tot té un telos, un objectiu intrínsec que aconseguir. Ell pensava que el telos de la vida humana és la felicitat. Un servidor pensa que el telos d’alguns és fabricar ànimes enfadades on poder inocular el pecat mortal que no ens permeti entrar al paradís terrenal. No ho aconseguiran.