DURAN I LLEIDA I LES "URTICARIES"

Ai Duran, Duran!

Sembla com si la visita de Benet XVI hagi despertat en Josep Antoni Duran i Lleida una vocació més evangelitzadora que política. Observaran que no és el primer cop que li surt la vena de predicador moralista. Aquest proppassat diumenge, el secretari general de CiU, va arribar a afirmar sense rubor que “el tripartit no és favorable a la família, els seus plantejaments no passen per acceptar la seva importància a la societat”. Després de dir això, Duran va fer tal panegíric de la natalitat i de la necessitat d’engendrar fills que... Uf! més d’un haurà recordat velles polítiques natalistes d’altres temps no gaire democràtics. Això sí, Duran va obviar que va ser durant la darrera època de CiU que es varen reduir els ajuts a les famílies amb infants a càrrec. I tots sabem també que, per a CiU, la diversitat de models familiars de fet no existeix. Han estat precisament els governs d’esquerres els que en set anys han incrementat un 40% els ajuts a les famílies amb infants. I també que durant aquest temps s’han construït 15 places d’escola bressol cada dia etc.
Les idees natalistes del líder democristià estan fora d’època, són un anacronisme. Avui en dia pocs creuen que el valor central de les polítiques familiars hagi de ser fomentar la natalitat, si no més aviat donar suport a les famílies per què sigui més fàcil tenir i cuidar dels fills i dels familiars en situació de dependència.
Quan Duran i Lleida acusa les esquerres de tenir “urticària” quan es parla de la família s’excita i perd, sens dubte, una part de la pau espiritual que de ben segur va interioritzar durant la visita del Papa. És una pena.