EL PP DESTILA GROLLERIES....

Pensament tavernari

Tots sabem que el cervell humà no és indiferent a tot allò que li arriba de l’exterior. Un paisatge, una imatge o un aroma determinat pot conduir la nostra imaginació per camins insospitats. Les persones som receptors permanents de milers de missatges de tot tipus. Uns engresquen, altres preocupen, entristeixen o ens fan feliços. I no passa res. La vida és així. Però, és precisament el pensament civilitzat dels humans el què és capaç de seleccionar allò de convenient, o d’inconvenient, que hi ha en la transmissió de les nostres sensacions –siguin íntimes o no- envers els altres.
Tots sabem, o hauríem de saber, quines són les regles del joc de la convivència i la bona educació. La grolleria verbalitzada per l’alcalde de Valladolid, Javier León de la Riva, respecte a la fisonomia facial de Leire Pajín, no és pròpia d’un polític que pretén representar a tota una ciutat. Però, és clar, alguns fatxendes són com són.
Fa pocs mesos un sociòleg italià ens explicava que la popularitat de Sílvio Berlusconi rau en que personifica i encarna els pitjors defectes italians. Tant és així, que en les seves sortides de to, lèxic i aventures amoroses, s’identifiquen amb ell un gran nombre de ciutadans. Doncs bé, comencem a preocupar-nos per què des del rengles del Partit Popular es detecten, afloren i visualitzen els pitjors –i sovint amagats- baixos instints tavernaris de la nostra societat. De què parlo? Doncs molt senzill, del que ens diuen el Sr. Albiol i la Sra. Camacho sobre la immigració; del que expressa l’alcalde de Valladolid o del que capaç de destil·lar el pensament autoritari de Fernandez Diaz.