PER UN PSC SENSE COMPLEXES...

PSC lliure de càrregues

Poques hores després de que el president José Montilla afirmés sentir-se orgullós de la feina feta pel govern tripartit i afegís que aquest tipus de coalició ja no es la convenient pel futur del país, tothom s’ha afanyat a fer declaracions. El més veloç ha estat l’Artur Mas assegurant que “diguin el que diguin ara, tornaran a formar el tripartit”. I ho ha fet inquiet per què alguns indicadors apunten ja una certa mobilització del vot socialista. Darrera seu, en Joan Herrera, no ha esmerçat esforços per dir que no voler reeditar el tripartit és una rendició, abans d’hora, davant d’una hipotètica victòria del líder convergent. Interessat el xicot. Herrera sap que la única forma per la qual IC pot continuar governant és la que contempla una presidència de la Generalitat en mans socialistes. Però, en permetran vostès que, modestament, expliqui en quatre ratlles el que al meu entendre és el més important de tot plegat. A saber: el retrobament del PSC amb sí mateix, amb la seva essència i valors, amb el seu projecte, amb el llenguatge i les idees que li són propis. Montilla ha dit que no renega de l’obra feta i això esta be. Tots sabem que els governs tripartits varen trencar amb el passat pujolista per encetar una nova i fructífera etapa a Catalunya caracteritzada per aconseguir més autogovern i finançament que mai. Perfecte, però aquest fet necessari i històric, pel bé del país, li ha costat als socialistes pagar un alt preu en detriment de la seva proposta política. Ara, avui, un PSC desacomplexat i lliure càrregues verbalitza, i desitja, marcar amb nitidesa el perfil del seu projecte. Ha començat a fer-ho. Catalanisme i federalisme dins de Espanya? Sí. Estatut? També. Polítiques socials? Com mai. Amb quines forces? Amb les que, a casa nostra, més d’un cop han fet una opció de vot progressista.