LA TRAMPA DEL PP

Les hemeroteques han esdevingut una de les millors medicines per recuperar automàticament la memòria i situar les coses on corresponen. Si vostès fan l’exercici de repassar els mesos previs a les diferents conteses electorals que han tingut lloc al nostre país comprovaran com, de forma recurrent, alguns partits situen amb oportunisme el centre del debat al voltant de la immigració. Constataran, també, com alguns apliquen –explícita o implícitament- una correspondència mecànica entre delinqüència, seguretat i immigració. I ja hi tornem a ser.
Una onada d’intolerància i xenofòbia recorre Europa. És un fantasma que cobra forma corpória i que duu gravat l’esperit de l’ extrema dreta emprant conceptes i simbologies sospitoses. A Catalunya i Espanya aquesta corrent política tan sols s’ha manifestat descaradament mitjançant la Plataforma per Catalunya que encapçala l’ultra Josep Anglada. Però, no siguem ingenus, l’absència nítida d’aquestes formacions es deu a que el gran partit conservador del país, el PP, els hi serveix de refugi, de contenidor. Allí hi trobem personatges difuminats en el conjunt però també indicis programàtics clars d’ escorar envers el fonamentalisme xenòfob. Determinat plantejament de debat “obert” sobre la immigració és una trampa on el que menys els importa és solucionar temes i el que interessa és esgarrapar vots a qualsevol preu.
Diuen que les campanyes electorals serveixen per contrastar programes, projectes i posicions, cert. La immigració és un tema important i cal parlar-ne, d’acord. Ara bé, l’ús agitatiu, mesquí i demagògic del fenomen immigratori esdevé un atemptat a la convivència i la cohesió social. Ahir, com avui, ens han parat la trampa. No hi caiem de quatre potes, si-us-plau.