Imma Mayol
Imma Mayol ha dit que pensa deixar la política activa en breu. Fa anys que conec a Imma Mayol. La he vist actuar com a diputada en el Parlament de Catalunya i a l'Ajuntament de Barcelona, com a regidora i tinent d'alcalde. He parlat amb ella sovint i sempre he cregut que és una política sincera, honesta i propera al ciutadà. L'he vist entusiasmada pel que feia i patir molt quan la dreta ha tirat endavant alguna d'aquelles propostes que tendeixen a desmantellar les polítiques socials que ens han costat tant d'aconseguir. Ara diu que vol plegar, i ho diu amb valentia, fermesa i convicció. És més, ho diu assenyalant amb el dit uns motius que no deixen de ser rellevants. Sí, és cert, diguem-ho amb claredat. Alguns mitjans de comunicació han jugat a fer d'ella, i d'en Joan Saura, la diana preferida dels seus atacs pensant que eren l'eslavó feble de les esquerres en els governs. I sovint ho han fet amb una desmesurada cruesa.
Però, més enllà dels aspectes personals, Imma Mayol ens diu una altra gran veritat quan afirma que "hi ha un punt de malaltia en la societat catalana". Aquest punt és el sentit patrimonial del país que tenen alguns, la crítica als que no accepten l'evidència de que Catalunya és plural i diversa.
Imma Mayol diu que es vol refugiar a la seva terra d'origen, a Mallorca. Em sembla bé, i alhora em sap greu la seva marxa. Aquí molts que no hem compartit les seves idees i que, fins i tot l'hem criticada, la trobarem a faltar per la seva franquesa i esperit apassionat al servei dels sectors més necessitats de la nostra societat. Fins sempre, Imma.
<< Home