PP I PERILL COMENCEN PER "P".....

Normalitat i “pinganillo”

Hi ha qui diu que el nostre país és especialista en minimitzar les coses importants i fer tràgiques altres que tan sols mereixen ser secundàries. Sovint veiem com alguns polítics –o analistes entestats en fomentar el mal humor- s’esforcen en treure-li importància i significat a tot allò que en té de debò. El senador socialista Ramon Aleu, de l’Entesa Catalana, ha estat el primer polític en utilitzar en el Ple del Senat una de les llengües cooficials. El fet és quelcom més important que una foto de ses senyories col·locant un auricular de disseny a ses il·lustres orelles. Tots aquells que desitgem de bona fe la reforma en profunditat de la càmera alta estem satisfets. No és cap secret, volem que el Senat esdevingui un veritable àmbit de representació territorial de les diferents regions i nacionalitats de l’estat espanyol. Valorem con una fita important el fet de que la llengua catalana hagi entrat a la cambra. Insuficient? Sí però, significativa.
I si José Maria Aznar va ironitzar sobre el “pinganillo” i el líder del PP, Mariano Rajoy es va a atrevir a dir que “esto en un país normal no se produce” la veritat és, amics meus, que l’únic símptoma de anormalitat que jo trobo en aquest país, és la celebració d’un “sínode popular” a Sevilla sota la batuta d’un dels falcons/botxins de la guerra d’Irak, corejat per gent tan sota sospita com són els Camps, Fabra i todos los demàs.