XAVIER TRIAS "ESPREMUT" I SENSE SUC.....

Primàries?

Les eleccions primàries a la sí del Partit Socialista tornen a ser notícia. Lluny queden aquelles famoses primàries que varen confrontar Joaquin Almunia i Josep Borrell. A prop queden les protagonitzades per Trinidad Jiménez i Tomás Gómez. Des de que el socialisme espanyol va adoptar aquest mètode de selecció per dirimir diferències, ambicions i desig de canvi, ha plogut molt.
L’analista i sociòleg Carles Castro, alertava des de les pàgines d’un influent rotatiu català sobre les possibles conseqüències no desitjades d’aquest sistema competitiu i feia un breu resum històric del fenomen. Castro acabava el seu article preguntant-se sobre la seva oportunitat en el cas de la ciutat de Barcelona. Un servidor de vostès no és endevinador, ni gosarà aventurar resultats. Com és obvi, són molts els vectors que incidiran sobre el procés però, el que sí he pogut detectar, és la inquietud i el nerviosisme que ha despertat l’anunci de les primàries socialistes en el principal competidor de l’alcalde Hereu en la cursa electoral. Li ha faltat temps a l’espremut veterà Xavier Trias per dir que el procés de primàries socialistes ha esdevingut un espectacle dantesc. Li ha sobrat temps a Artur Mas per opinar al respecte convertint el Govern en un activista de la campanya municipal. Per què? Doncs de ben segur per què un procés d’aquesta índole crida l’atenció, desperta interès, fa prendre posició i permet explicar el que es vol per la ciutat i com es vol. Precisament tot el contrari del que desitjaven en Xavier Trias i la seva gent.

L’activació de l’espai progressista i d’esquerres és una notícia pèssima per les aspiracions convergents. Artur Mas i els seus en són conscients.