XAVIER TRIAS AVUI JA PATEIX INSOMNI

Diuen les males llengües que fa unes setmanes hi havia un candidat a alcalde dormint sota una figuera amb el rostre plàcid contemplant com passava el temps. Si, res li treia el son confiant en que el record electoral de finals de novembre, l’enuig per la crisi i la desmobilització dels seus adversaris el durien sense esforç a governar des d’una sala gòtica barcelonina. Però… ves per on ¡zas¡ desperta i comprova que els seus adversaris, hipotèticament condemnats a perdre, es desvetllen i comencen a parlar, a mostrar el que han fet i volen fer i que, les seves paraules activen a gent i més gent no resignada a que un cansat elefant de la vella política convergent s’entronitzi al front de la capital del país. Hi ha molta gent que no vol viure sota una atmosfera dretana i sovint provinciana.

Xavier Trias avui, ara, ja pateix insomni. No pas per els records de la Fundació Trias Fargas, no us penseu, sino per altres coses... Tan se val qui sigui el seu oponent en la lluita per l’alcaldia de Barcelona. El que ell pretenia: “qui dia passa any empeny” ha saltat pels aires. Els seus principals competidors –els socialistes òbviament- s’han activat i tant ell, com els seus, saben que això acostuma a esdevenir fatal per les seves intencions. Trias ja està nerviós.