ALGUNES VERITATS SOBRE DURAN I LLEIDA

Ja va sent hora que algú expliqui algunes veritats sobre Josep Antoni Duran i Lleida. El líder democristià - aixoplugat sota la capa d'una bona valoració ciutadana- amaga actituds, posicions polítiques i declaracions sovint inexplicables, interessades i contradictòries. Sota el seu posat d'home seriós, responsable, pactista i conciliador i trobem molts cops frases enverinades que apuntant a la línia de flotació dels seus adversaris de dins i fora de Convergéncia i Unió. Tothom sap, i comenta, que la seva imatge pateix una erosió escassa degut a que mai ha estat sotmès a la crítica de la gestió; el ciutadans no han pogut comprovar encara la seva habilitat com a governant davant els conflictes. La seva imatge es visualitza tants sols com a conseqüéncia de negociacions i trobades on fa veure que exerceix de polític sensat i equilibrat. Doncs bé, fent créixer el seu perfil moderat, ara diu que no comprén aquest procés de consultes que alguns dels seus socis volen impulsar. També dispara contra el PSC tot dient que no defensa els interessos de Catalunya...I curiosament, afirma això, el mateix dia en que Artur Mas el fa corregir una "tortuosa" posició respecte la indústria de l'automòbil.

Avui, per reblar el clau, Duran es revesteix d'humilitat i confessa públicament que es va equivocar en el tema dels cotxes. Personalment no crec en la sinceritat de la seva rectificació. Les seves paraules son calculades amb fredor, son un replegament tàctic per conrear encara més el seu ego. Però estic segur que la hiper activitat que darrerament genera Duran deu procedir d'altres raons ocultes que encara no coneixem prou bé. Tant es així que avui penso pecar de sociovergent convençut. Per què? Doncs molt senzill, perquè coincideixo plenament amb l'excel·lent, i progressista, diputat de CDC, Carles Campuzano, quan diu no comprendre ni compartir els motius de la visita del duo DiB (Duran i Bono) a la Guinea del dictador Teodoro Obiang.

On és l'humanisme cristià que diuen practicar tots dos?

Quina vergonya!

Han pensat que potser d'aquí quatre dies aquest sàtrapa pot esdevenir una mena de petit Gadaffi acorralat?

Potser aleshores faran un nou acte d'hipocresia política i comdenaran el règim...

Resumint: sota l'aparença de rigor i serietat d'en Duran s'amaga un pou d'oportunisme i bona gestió -això sí- comunicativa.