Sobre el paper del PSC en el moment actual

Ferran, qui perd els orígens...

Un conseller de la Generalitat actual, d'orígens esquerranosos i recent passat socialdemòcrata, juga frívolament a vaticinar què farà o deixarà de fer el PSC a curt termini. El mateix personatge critica que els socialistes catalans no reflexionin -diu ell- a fons sobre la seva identitat. Potser sí, potser té raó quan diu que cal reflexionar sobre el que es vol ser i a on es vol anar... No discutiré la necessitat de repensar la política en tot moment, i més en temps de crisi, però una cosa sí que la tindré sempre molt clara: mai des de la memòria d'esquerres, des dels valors i el substrat que configuren el pensament socialista, acceptaria formar part d'un govern que ha fet de les retallades socials el seu full de ruta. Mai arribaré a acceptar el fil destructor de la cosa pública, dels serveis públics, en benefici de l'interès privat. I és que reformar per mantenir els beneficis de l'estat del benestar es pot arribar a comprendre, però mai esquilar-lo, com pretenen alguns, fins a la seva quasi desaparició.

Posats a reflexionar sobre la identitat del PSC hom pot discutir i replantejar el que calgui, però mai justificar i assumir els paràmetres ideològics de la dreta.

La fe dels conversos esdevé sovint la més inquietant i la seva pràctica la més perillosa. Aquests han de fer mèrits, per agradar als seus nous deus, renunciant al seus orígens.

I respecte al paper immediat que ha de protagonitzar el PSC i la gent d'esquerres en la política catalana, és clar: mobilitzar-se, denunciar i lluitar contra l'ofensiva conservadora del govern d'Artur Mas.

Avui més que mai cal defensar els serveis públics i l'estat de benestar.No caure en la trampa per molt que ens vulguin distreure amb el model d'Estat o la bandera.